Tradicionalment volem tenir un ventre pla i uns abdominals forts per poder marcar i lluir uns quadradets voluminosos, que estèticament queden molt bé. Per altre banda, si ens centrem en l’àmbit de salut, cal valorar si aquest excés de to i volum abdominal és funcional per tal de complir les funcions bàsiques de la musculatura de l’abdomen.

Un múscul profund que usualment no està actiu i que en canvi té una gran importància és el transvers de l’abdomen. Aquet múscul es podria definir, de manera simple, com una faixa i te com a funció important la sustentació de totes les visceres i la estabilització de la part central del cos.
Si tenim en compte que una de les funcions que més ens interessa treballar de manera activa és l’estabilització, entendrem perquè no hem de treballar de manera tradicional els abdominals. Ens cal una bona estabilització de l’eix central del cos pet tal de poder realitzar els moviments de les extremitats i de tot el cos en general de manera més controlada i eficient.
Per treballar doncs, aquesta propietat, ho podem fer mitjançant els abdominals isomètrics o també anomenats CORE. Aquets abdominals consisteixen en un seguit de postures del cos en estàtic que aconsegueixen millorar l’estabilitat de l’eix central del cos. En aquests exercicis no només es treballa el transvers sinó que treballem conjuntament tota la musculatura de la zona (glutis, oblic extern i intern, recte abdominal, quàdriceps, i en general la musculatura associada amb la cintura). A continuació hi ha un exemple.
Un altre tipus de treball abdominal (sobretot de la musculatura profunda) que ens ajudarà en l’estabilització, a reduir el perímetre abdominal i ens aportarà una gran quantitat d’avantatges són els abdominals hipopressius.
Es basen en unes postures que ens permeten realitzar un treball conjunt del diafragma i del múscul transvers de l’abdomen. En termes generals, es tracta de mantenir una contracció del transvers de l’abdomen en apnea, mitjançant un ascens del diafragma, que el realitzarem amagant panxa i obrint costelles. En el següent vídeo podem veure uns exemples d’abdominals hipopressius que ens ajudaran a entendre el procediment.
-Quins són els seus beneficis?
- Reforç del sol pèlvic i de la musculatura perineal .
- Millora incontinència urinària, millora les nostres prestacions sexuals, evitar prolapses.
- Corregeix els descensos de bufeta i/o úter.
- Estabilització de la columna, sobretot lumbar i pelvis.
- Tonificació de la faixa abdominal.
- Reducció del perímetre abdominal (reduirem el volum, no el pes ni la quantitat de grassa).
- Recuperació post-part més ràpida.

Amb els abdominals tradicionals, treballem per augmentar el to muscular i això mai comportarà una reducció del perímetre abdominal. D’aquesta manera incidim sobretot en la funció dinàmica d’aquests músculs oblidant sovint la importància que tenen a nivell d’estabilització.
Amb aquesta publicació no estem contraindicant els abdominals convencionals, és més creiem que també s’han de treballar, sobretot a nivell de rendiment esportiu, ja que necessitem que aquests estiguin en forma per ajudar al raquis i la pelvis en els seus moviments. Tot i així em de tenir en compte que el treball abdominal tradicional augmenta la pressió de l’abdomen, i aquesta pressió, afecta sobretot al sol pelvià. Per tan un treball excessiu pot comportar a llarg termini incontinències urinàries i d’altres problemes. Una manera de poder treballar sense pressió positiva a l’abdomen, és treure l’aire mentre es fa l’abdominal tradicional.
D’altres tècniques com Pilates també són molt interessants ja que busquen moviment del cos a partir d’una estabilització central. A més a més ens ajudarà a millorar la percepció corporal, importantissim per tal de millorar capacitats físiques i evitar lesions.
3pFisios
Molt bona entrada un altre cop. També podeu comentar una mica les contraindicacions de cada tècnica. Per exemple la dificultat d'ensenyar els hipopressius o el Pilates i sobretot per la gent amb hipertensió que no son gaire recomanables els isomètrics o els hipopressius.
ResponElimina