LA IMPORTÀNCIA D’UN BON CUL

Per molts homes i dones, el cul és considerat una de les parts del cos més atractives des del punt de vista físic i estètic. Un bon cul sovint s’associa a tenir-lo ferm, ben definit i proporcionat respecte a la resta de cos, es clar que la varietat de gustos no està descrita. En aquesta publicació intentarem definir aquesta part del cos des del punt de vista anatòmic i biomecànic i farem incidència en la importància que té treballar-lo per tal de que sigui funcional.

Tot cul està format pel grup muscular dels glutis. Dins aquest grup trobem: el gluti major, el gluti mig i el gluti menor. En l'evolució humana aquet múscul s’ha hagut d’adaptar i adquirir una funció diferent a la dels homínids; De la quadropèdia en que el gluti tenia una funció bàsicament locomotora per les extremitats posteriors a la bípeda, en que els glutis són sobretot uns grans estabilitzadors de maluc i genoll, tant en bipedestació com durant la marxa.

Gluti major

El més important sobre el gluti major i el que més ens interessa d’ell, és la seva funció estabilitzadora, tan a nivell de maluc com de genoll. El gluti major s’incerta medialment a la pelvis, i a nivell lateral a la fàscia lata com podem veure en la imatge. Un bon estat del gluti major ens mantindrà una adequada tensió de la fàscia lata, que com també podem veure a la imatge arriba fins passat el genoll, per aquest motiu, el gluti ens evitarà que el genoll tingui un valg dinàmic, factor de risc del LCA (lligament creuat anterior) si va acompanyat d’una rotació interna i un desplaçament de la tíbia cap anterior. 

Gluti mig

És juntament amb el gluti major l’altre gran estabilitzador. La seva disposició totalment lateral ens permet mantenir la pelvis recta quan ens trobem en posició unipodal, és a dir, a peu coix. Un debilitament d’aquet múscul farà que ens caigui la pelvis, com podem veure a la imatge del test de Trendelemburg.


Gluti menor

Com indica el mateix nom, és el més petit dels tres, per això també serà el més dèbil dels tres o el que serà capaç de generar menys força. A nivell d’estabilitat ajudarà al gluti mig en la seva funció "d’aguantar” la pelvis durant la marxa.

Si parlem de les accions dinàmiques que realitzen, trobem que el gluti major, és el principal extensor de maluc i que també és rotador extern degut a l’orientació de les seves fibres. Gluti mig realitza l’elevació lateral de la cama, ajudat també pel gluti menor. Aquests dos també són rotadors, tant interns com externs depenent de la direcció de les fibres.

Aquesta musculatura la podem treballar de manera especifica realitzant cada una de les accions dinàmiques que realitzen contra resistència i també amb d'altres treballs més globals, pujant escales de dos en dos i/o a través del treball d’estabilització CORE (proposat en anteriors publicacions).

A continuació us deixem un vídeo que exemplifica varies propostes de treball d’aquesta musculatura.

Recordar que realitzar estiraments periodicament també és aconsellable per mantenir les fibres musculars en òptim estat.

PERQUE ÉS IMPORTANT TREBALLAR ELS GLUTIS?

-Evita el valg dinàmic

Com ja hem comentat, la musculatura glútia en conjunt amb la fàscia lata, tenen un paper molt important en l’estabilització de genoll i en concret alhora d’evitar el valg dinàmic de genoll. Aquest desajust biomecànic predisposa, sobretot a les noies, a una lesió del lligament creuat anterior. Un valg dinàmic és quan en posició de peu coix baixem el nostre cos amb el tronc de forma recta i la part interna del genoll es disten, veient la imatge a continuació s’entendrà millor. Aquet valg dinàmic disten la capsula articular, que es una gran font de receptors neuronals que ens envien informació de les forces que rep el nostre cos. Aquesta distensió repetitiva farà que els receptors cada cop enviïn informació al nostre cos en més valg de genoll fins que al final la informació arriba massa tard per corregir la posició i el lligament acompanyat d’altres forces es trenca.

-Prevé de pubàlgies en operats de LCA.

Els protocols de prevenció de pubàlgies i de processos de rehabilitació d’aquestes, inclouen el treball dels glutis entre el treball d’altres grups musculars. Mantenir un equilibri tensional entre tota la musculatura que incideix (a través de les seves insercions), sobre la pelvis és essencial per evitar desalineacions entre les dos hemipelvis, ja sigui a nivell ilíac o a nivell de les branques isquiopubianes. El treball de gluti sobretot pren importància si hi ha hagut algun episodi de lesió del LCA, per tal de treballar de manera activa l’estabilitat del genoll i evitar aquest valg del que parlàvem. Repetim que en el tema de les pubàlgies a part dels glutis també és important un bon treball progressiu de músculs com els adductors i els abdominals.

-Manté una bona estabilitat de la part central del cos.

Una bona estabilitat a nivell central és essencial per poder dur a terme moviments controlats i optimitzats. Sense aquesta estabilitat les extremitats no tindrien un punt fixe per anclar-se i començar el moviment. Aquest fet ajuda a que el moviment sigui més efectiu i tingui menys risc de patir lesions. Aquesta estabilitat aconseguida pel to adequat de la musculatura central també ens ajudarà a reduir els dolors lumbars que sovint venen donats per desquilibris o males posicions de la pelvis a l'espai.

Per tant, a partir d’ara, penseu en els beneficis que us pot aportar realitzar un bon treball de la musculatura del cul, més enllà de volguer-lo tonificar per fer-lo més estètic i atractiu. Tot i que cadascú té els seus gustos alhora de valorar-lo, tenir un cul ferm és sinònim de salut ja que són significatius els avantatges que ens proporciona a nivell d’estabilitat i de prevenció de lesions. Amb això remarquem també, la importància d'obtenir un bon cul a través de l'exercici físic i no pas a través del gran ventall de productes de cirugía estètica i d'altres que actualment hi ha al mercat.

UNA LESIÓ, UNA BONA ACTUACIÓ

En aquesta nova publicació, donarem alguns consells de com actuar en primera instància davant d’una lesió. Actuar amb rapidesa i de manera correcta, és molt important i tindrà una gran influència en el desenvolupament posterior de la lesió.

Ens centrarem sobretot en l’àmbit esportiu i definirem en que consisteix cada mesura que apliquem per tal de disminuir els efectes de la lesió produïda.

Una de les actuacions més populars i estandaritzades en el món de l’esport és el mètode RICE. Es tracta d’un protocol d‘intervenció primària per tal de minimitzar de manera precoç les conseqüències de la lesió. S’ha de tenir en compte però, que cada lesió i persona és diferent i tot i que es tracti d’un protocol a seguir, s’haurà d’adaptar en cada cas.

Rest: Repòs del segment lesionat. Interrupció de la pràctica esportiva en el moment de la lesió i no activitat durant les properes 24-48h.

Ice: Aplicació de gel. A través de l’aplicació de fred volem aconseguir sobretot un efecte analgèsic. El fred provoca aquest efecte disminuint la conducció del dolor de les fibres nervioses reduint-ne la seva percepció. A més el gel ens provoca una vasoconstricció a nivell vascular, la qual ens ajuda a controlar l’hemorràgia i l’edema. La crioteràpia també ens regula el to muscular, reduint l’espasme muscular que obtenim com a resposta a la lesió.

Compresion: Segurament és una de les mesures més efectives en quan a controlar els primers efectes inflamatoris d’una lesió. Simplement es tracta de reduir de manera mecànica, l’espai que ocuparia l’acumulació de líquid, ja sigui per culpa de l’hemorràgia o de l’edema.

Elevation: Elevació del segment afectat. La zona lesionada ha de quedar més elevada en relació al cor, per tal d’afavorir el drenatge venós. Així per acció de la gravetat afavorirem que la sang i altres líquids retornin al sistema circulatori central.

Un altre protocol d’actuació força popular és l’anomenat SALTAPS, les seves sigles signifiquen: Stop, Ask, Look, Touch, Active movement, Passive movement, Satand up. Tot i que és més de sentit comú serveix per decidir si l’esportista pot continuar o no amb la seva activitat i per començar a determinar la gravetat de la lesió encara que no forma part d’un tractament.

Com ja hem dit cada cas requereix la seva atenció específica, però RICE seria un procés a seguir bastant vàlid sobretot en lesions musculars, lligamentoses, contusions...

En el cas de fractures desplaçades o obertes, de luxacions, de pèrdua de consciència o d’altres lesions de certa gravetat demanar l’atenció immediata d’un personal sanitari.

Errors més freqüents

•  Sobreús del gel: En el moment de la lesió creiem adequat l’aplicació de fred per reduir el dolor i intentar controlar l’hemorràgia com ja hem dit. Posteriorment a mode de tractament, en esportistes d’elit s’acostuma a aplicar     gel de manera contínua per poder mobilitzar la zona precoçment sense dolor i així disminuir el temps de recuperació de la lesió. Per altre banda la majoria de persones no hauríem de fer un ús excessiu del gel. A nivell cutani podem produir cremades, disminuir la sensibilitat dels receptors a llarg termini i el que és més important, reduïm i enlentim l’activitat del sistema immunològic i reparador. A causa d’aquest últim efecte sovint podem alterar la qualitat del procés de cicatrització. És més, dies posteriors a la lesió es recomana l’aplicació de calor, per tal de vascularitzar la zona i activar els processos de remodelació.

•   Prendre antiinflamatoris: Tot i que sembli mentida de tant normal i interioritzat com ho tenim, prendre antiinflamatoris ens pot ser contraproduent davant de lesions musculo-esqueletiques. Passa una mica el mateix com en el cas del gel. Quan es produeix una inflamació s’alliberen substancies que desperten les cèl·lules reparadores, per tan prendre antiinflamatoris serà contraproduent. Perquè hi hagi una bona recuperació necessitem primer de tot que hi hagi una inflamació i a partir d’aquí, que aquest sistema actuí per cicatritzar i reparar. A través del mètode RICE el que busquem és frenar l’hemorràgia i l’edema. També busquem controlar la inflamació però en cap cas evitar-la.

• Immobilitzar la zona completament: Tenim entès que el descans és la base de la recuperació. En lesions del sistema musculo-esquelètic no hi ha cap raonament més erroni. Si que és cert que en les 24-48h post-lesió s’ha d’evitar tornar a irritar l’estructura lesionada per no empitjorar la lesió, però a partir d’aquí, el moviment és la millor teràpia.  El cos reacciona als estímuls que li donem. Si estem quiets el nostre cos s’acostuma a això i alhora de retornar a l’activitat ens serà més costós. En canvi si des de un bon principi li comencem a donar estímuls actius controlats (sense dolor) la recuperació serà més efectiva i de qualitat.

      *El fet de moure, no estaria prescrit en fractures, ja que cal mantenir una posició fixa per tal de que l’os soldi correctament. Això no vol dir que la resta no pugui  fer d’altres treballs. En aquests casos fins i tot es recomana contraccions isomètriques ( sense moviment) de la musculatura que també està enguixada, per tal de reduir l’atrofia.

•  Tornar a la competició abans d’hora: S’ha de tornar sempre a la competició en les condicions òptimes. Quan desapareixen els símptomes (dolor, inflamació, rigidesa...) no significa que la lesió s’hagi curat. Ens cal reentrenar el segment lesionat de manera progressiva per tal de que recuperi les seves capacitats físiques òptimes (força muscular, rang articular, coordinació/reactivitat) i pugui tolerar tot tipus d’esforç sense dolor. Aquesta fase és molt important per evitar recaigudes. Comptar amb un readaptador físic o amb un terapeuta especialitzat, és important perquè ens assessori en aquesta fase.

La base d’una bona recuperació després d’una lesió es una intervenció precoç i adequada en el moment de produir-se, per això es molt important saber com actuar, que cal fer i que cal evitar.

ESCALFAMENT

L'escalfament abans de qualsevol pràctica esportiva està àmpliament instaurat en la nostra societat. De fet, se'ns fa inconcebible la idea de començar a competir sense un escalfament previ, i si no ho fem, tenim por a patir lesions. D'altra banda ens hem de qüestionar que volem aconseguir amb l’escalfament i si aquest és adequat a l’esport que realitzem.

Tot i que el tema de l’escalfament podem atribuir-lo a les funcions del preparador físic, en aquesta publicació pretenem donar a conèixer la importància de realitzar-lo adequadament i donar algunes propostes del que per nosaltres seria un bon escalfament per evitar lesions.

EFECTES DE L'ESCALFAMENT

A termes generals el que busquem amb l’escalfament és:

• Preparar l'organisme física i psicològicament per l’activitat posterior
• Reduir el risc de lesió
• Aconseguir un millor rendiment en l'activitat física / esport
• Activar la capacitat d’atenció i concentració.

De manera més amplia, els efectes que té un bon escalfament previ sobre el nostre cos són els següents:

• Major activació de la circulació sanguínia
• Termoregulació (augment i control de la Tº)
• Afavorir l’intercanvi de gasos
• Facilitar l’intercanvi entre els productes beneficiosos pel múscul (glucosa) i les substàncies de rebuig.
• Augment del to muscular.
• Millora a nivell psicomotriu augmentant la reactivitat, la capacitat de resposta, la coordinació, concentració...

En definitiva es tracta de preparar l’organisme perquè pugui rendir al màxim des del primer moment de manera eficient i amb el menor risc possible de patir una lesió.

PROPOSTA GENERAL D'UN BON ESCALFAMENT

Tot escalfament tindrà una part comuna, la que farem al inici per posar en marxa l'organisme, i una altra adequada a l'esport o activitat concreta que es realitzarà a posteriori. També podem diferenciar entre escalfament pre-competició i escalfament pre-entrenament ja que la progressió i el tipus d’exigències no seran les mateixes.

Fase d’activació: L’exemple més clar seria una carrera suau de manera continua, però qualsevol tipus de desplaçament que inclogui moviments poc exigents de totes les extremitats seria adequat. En esports de pilota, ja la podríem incloure en aquesta fase a nivell de conduccions i de presa de contacte. No serien adequats encara els llançaments. En aquest procés busquem sobretot augmentar la Tº corporal. Aquesta fase considerem que no ha de durar gaire ja que de seguida hem d’encarar l’escalfament a l’especificitat de l’esport en concret.

Progressivament es tracta d’augmentar la intensitat dels desplaçaments i d’anar incorporant tot tipus de moviment articular o contracció muscular que ens pugui generar la pràctica de l’esport que realitzarem.

Aquí inclourem treballs de tot tipus per reforçar i posar en alerta les estructures més susceptibles a patir lesions i preparar-les a uns mecanismes lesionals específics.

Per exemple: Exercicis de propiocepció, estiraments dinàmics, mobilitzacions articulars actives, treball muscular (excèntrics, pliomètrics), treball estabilitzador de l’abdomen.

Fase d’Imitació: En aquesta última fase es tracta de realitzar de manera analítica i de manera global tots els gests i situacions que faràs durant aquesta activitat concreta i amb una intensitat similar. Per exemple, llançaments, canvis de ritme i direcció, salts, sprints (curts), etc. Has de posar-te en situació, utilitzar el material que faràs servir i interaccionar amb els companys d’equip si és el cas.

IMPORTÀNCIA D'UN "ESCALFAMENT PSICOLÒGIC"

Normalment centrem totalment els nostres escalfaments en preparar al màxim les nostres capacitats físiques i sovint obviem la importància d’estar psicològicament preparats a totes les situacions, decisions, i al context en general que trobarem.

Qualsevol situació nova ens genera certa por a no saber reaccionar, desconfiança, incomoditat, la qual sorprendre’ns i afectar-nos. Per reduir aquest efecte negatiu, proposem un exercici de visualització. Seria interessant imaginar tot el que ens trobarem alhora de realitzar l’activitat física, el lloc en que ho farem, l’ambient, els companys, els rivals, l’objectiu a aconseguir i tot allò que pensis que pot modificar el teu rendiment. D’aquesta manera impedirem que res ens vingui de nou i ens sorprengui ja que serà com si a grans trets, ja haguéssim viscut aquella situació.

11+ UN ESCALFAMENT PER EVITAR LESIONS

Avui en dia torbem l’escalfament proposat per la FIFA 11+. Aquet escalfament tracta de reduir el risc de lesions dels futbolistes mitjançant tècniques d’estabilització de la part central del cos i també de correcció de moviments lesionants. En aquet enllaç podreu aprofundir en aquest tipus d’escalfament a través d'exemples i varies informacions i a més a més, ens faciliten 3 estudis ben dissenyats en que conclouen que el risc de lesions sense contacte disminueix notablement a través de la metodologia del programa 11+.

http://f-marc.com/11plus/rfef/

Creiem que un escalfament adequat a les situacions que ens trobarem en l'activitat posterior, és bàsic i ens aportarà nombrosos avantatges.D'altra banda un mal escalfament, ja sigui físic o psicològic, ens pot repercutir en el rendiment en competició o en un augment de risc de lesió. Per tant, és important dissenyar un bon escalfament perquè tots hi sortim guanyant!

TREBALL ABDOMINAL

Tradicionalment volem tenir un ventre pla i uns abdominals forts per poder marcar i lluir uns quadradets voluminosos, que estèticament queden molt bé. Per altre banda, si ens centrem en l’àmbit de salut, cal valorar si aquest excés de to i volum abdominal és funcional per tal de complir les funcions bàsiques de la musculatura de l’abdomen.

Els abdominals convencionals treballen sobretot el recte anterior, múscul que sol·licitem molt freqüentment en accions de la vida quotidiana com aixecar-nos d’una cadira o caminant. Així doncs creiem que no té gaire sentit “maxacarlo” amb series de per exemple 100 repeticions.

Un múscul profund que usualment no està actiu i que en canvi té una gran importància és el transvers de l’abdomen. Aquet múscul es podria definir, de manera simple, com una faixa i te com a funció important la sustentació de totes les visceres i la estabilització de la part central del cos.

Si tenim en compte que una de les funcions que més ens interessa treballar de manera activa és l’estabilització, entendrem perquè no hem de treballar de manera tradicional els abdominals. Ens cal una bona estabilització de l’eix central del cos pet tal de poder realitzar els moviments de les extremitats i de tot el cos en general de manera més controlada i eficient.

Per treballar doncs, aquesta propietat, ho podem fer mitjançant els abdominals isomètrics o també anomenats CORE. Aquets abdominals consisteixen en un seguit de postures del cos en estàtic que aconsegueixen millorar l’estabilitat de l’eix central del cos. En aquests exercicis no només es treballa el transvers sinó que treballem conjuntament tota la musculatura de la zona (glutis, oblic extern i intern, recte abdominal, quàdriceps, i en general la musculatura associada amb la cintura). A continuació hi ha un exemple.

Un altre tipus de treball abdominal (sobretot de la musculatura profunda) que ens ajudarà en l’estabilització, a reduir el perímetre abdominal i ens aportarà una gran quantitat d’avantatges són els abdominals hipopressius.

Es basen en unes postures que ens permeten realitzar un treball conjunt del diafragma i del múscul transvers de l’abdomen. En termes generals, es tracta de mantenir una contracció del transvers de l’abdomen en apnea, mitjançant un ascens del diafragma, que el realitzarem amagant panxa i obrint costelles. En el següent vídeo podem veure uns exemples d’abdominals hipopressius que ens ajudaran a entendre el procediment.

-Quins són els seus beneficis?

• Reforç del sol pèlvic i de la musculatura perineal    .            
• Millora incontinència urinària, millora les nostres prestacions sexuals, evitar prolapses.
• Corregeix els descensos de bufeta i/o úter.
• Estabilització de la columna, sobretot lumbar i pelvis.
• Tonificació de la faixa abdominal.
• Reducció del perímetre abdominal (reduirem el volum, no el pes ni la quantitat de grassa).
• Recuperació post-part més ràpida.

Amb els abdominals tradicionals, treballem per augmentar el to muscular i això mai comportarà una reducció del perímetre abdominal. D’aquesta manera incidim sobretot en la funció dinàmica d’aquests músculs oblidant sovint la importància que tenen a nivell d’estabilització.

Amb aquesta publicació no estem contraindicant els abdominals convencionals, és més creiem que també s’han de treballar, sobretot a nivell de rendiment esportiu, ja que necessitem que aquests estiguin en forma per ajudar al raquis i la pelvis en els seus moviments. Tot i així em de tenir en compte que el treball abdominal tradicional augmenta la pressió de l’abdomen, i aquesta pressió, afecta sobretot al sol pelvià. Per tan un treball excessiu pot comportar a llarg termini incontinències urinàries i d’altres problemes. Una manera de poder treballar sense pressió positiva a l’abdomen, és treure l’aire mentre es fa l’abdominal tradicional.

D’altres tècniques com Pilates també són molt interessants ja que busquen moviment del cos a partir d’una estabilització central. A més a més ens ajudarà a millorar la percepció corporal, importantissim per tal de millorar capacitats físiques i evitar lesions.

3pFisios

ESTIRAMENTS PRE-EXERCICI ?

Portem tota la vida fent estiraments abans de fer qualsevol activitat física i estem casi segurs de que si no ho ferm tenim més probabilitats de lesionar-nos.

Aquesta idea, tan adherida a la nostra societat és, des de l’evidència científica, totalment falsa. Actualment no hi ha cap estudi en que es demostri que fer estiraments abans de realitzar un exercici físic previngui les lesions i si aprofundim una mica més ho entendrem.

Si observem un corredor, veurem que el seu rang articular no és gaire gran, el peu no puja mai per sobre de l’alçada del genoll, ni el genoll per sobre del maluc. Per tan, quin és el motiu perquè aquest esportista hagi d’estirar els isquiotibials fins a l’extrem, si en carrera mai arribarà a assolir aquest rang articular? És més, aquest excés de flexibilitat als isquiotibials li podria suposar una pèrdua d’eficiència energètica i augmentar-li el risc de patir una lesió articular. Posem un exemple per entendre aquests dos últims conceptes: Dos germans bessons van a córrer 1 hora, però amb la diferència de que un va per una superfície asfaltada i l’altre per un camí de terra. Al cap 1 hora de carrera, el germà que ha recorregut el camí de terra haurà gastat molta més energia i s’haurà arriscat més a patir una lesió articular ja que ha hagut d’estabilitzar constantment les seves extremitats inferiors al córrer per una superfície irregular.

Extrapolant aquest exemple, si  un corredor és molt flexible, la seva musculatura haurà de treballar més per estabilitzar les articulacions, també tardarà més en fer-ho , i com més tarda l’articulació a estabilitzar-se, més risc de lesió articular. Hem de tenir en compte que epidemiològicament la majoria de lesions són articulars, i en concret del turmell. 

Per altra banda tenim esports com el futbol, que en alguns moments, les extremitats treballen en recorreguts extrems. Perquè no fer estiraments en aquests casos?  En aquests esports més explosius la majoria de lesions musculars es produeixen en contracció excèntrica (contracció en el que el múscul s’estira i es contrau al mateix temps per frenar un moviment) i no pas en estirament passiu que és com estem acostumats a estirar. Usualment el múscul es lesiona en la regió miotendionosa (entre tendó i múscul) i per reforçar aquesta unió, cal fer un treball excèntric com el que veiem en aquesta imatge.

Molts esportistes realitzen estiraments després de l’activitat física per relaxar i baixar el to muscular. Seguint aquest objectiu, el que faríem amb els estiraments pre-exercici seria relaxar la musculatura, i per tant, posar-la en perill ja que tardarà més en reaccionar i a estabilitzar les articulacions.


Finalment trobem esports en que si és necessària una pauta d’estiraments i una gran flexibilitat, són esports com la gimnàstica artística i rítmica. En aquests esports són necessàries moltes hores d’estiraments de tota mena i un gran sacrifici per tal de millorar la flexibilitat.

En conclusió per millorar la flexibilitat calen moltes hores d’estiraments i no ho aconseguim fent-ho just abans de fer exercici, sinó que pel contrari  ens podem produir afectes adversos que ja hem esmentat.  Creiem doncs que un bon escalfament previ a l’exercici ha de contenir altres característiques diferents a les dels estiraments passius, que comentarem més endavant en una altre publicació.      

3pFisios

ESTÈTICA O SALUT?

Vivim en una societat en que estem contínuament rebent la influència de marques, modes, tendències i sovint ens costa valorar el que realment ens convé. Un exemple d’aquest fet el podem trobar en la manera de vestir. Som capaços de sacrificar la comoditat i fins i tot la salut per tal de fer valer l’estètica i la moda.

Una peça de vestir força usual en el sexe femení que comporta una controvèrsia com la que comentàvem, són les sabates amb talons alts. Aquest calçat estilitza la figura femenina i la fa més sensual, modificant-ne la seva alçada i la seva posició tant en bipedestació com durant la marxa. Malgrat aquest aspecte estètic cal tenir en compte els inconvenients i efectes negatius que pot tenir en el nostre aparell locomotor.

Fer un ús excessiu de les sabates de taló pot comportar els següents problemes:

- Escurçament de la musculatura del tríceps sural (bessons) i de la cadena posterior per la posició constant de flexió plantar en que es troba el peu.

- Problemes articulars de maluc, genoll, turmell i a la columna.

- L’aparició d’un hallux valgus (galindó o més conegut i mal dit “juanete”).

- L’aparició dels dits en “garra” (els dits del peu es sobreposen uns als altres, també es causat per sabates poc amples a les puntes ).

- Augment del risc de patir esquinços de turmell per la inestabilitat que dona el calçat.

Una de les causes d’aquests problemes és per l’alteració dels punts de recolzament i de la base de sustentació a la qual el peu es veu sotmès. El pes corporal es desplaça cap endavant donant lloc a una sèrie de compensacions articulars i musculars que el nostre cos adaptarà per fer front a aquest canvi antinatural. D’aquí és d’on sortiran aquests problemes articulars que poden provocar dolor a causa d’un sobreesforç i que a la llarga també poden generar cert desgast.


Les sabates totalment planes tampoc són un bon calçat i per tant es recomana un lleuger taló, que no sobrepassi els 3cm, per tal de que el recolzament i la marxa siguin fisiològicament correctes.

Amb això no volem que elimineu per complet les sabates de taló del vostre vestuari, simplement que preneu consciència dels efectes que poden provocar, sobretot aquells que tenen una alçada i una forma exagerada i si se’n fa un ús excessiu. També reflexionar una mica sobre els valors que han de predominar en el nostre dia a dia, com la salut i la coherència, i no d’altres de més superficials com l’estètica o la moda, al cap i a la fi, després d’anys d’anar a la moda, acabar amb un galindó i els dits en “garra” no en té gaire d’estètica, no creieu?

Anar a la moda està bé, però que aquesta mai controli el nostre cos. 

PREVENIR O CURAR?

Quan ens parlen de Fisioteràpia és inevitable pensar en dues coses: La primera és que transitòriament tots tenim un mal d’esquena que volem que ens solucionin amb un bon massatge i la segona és pensar en una persona amb bata blanca que ens cura. Tot i que els Fisioterapeutes estem segurs de que sempre va bé un massatge a l’esquena també ho estem de que no som capaços de curar a ningú. Nosaltres no tenim cap propietat màgica que ens permet sanar a les persones, si fos així seríem herois. Del que si som capaços, és d’ajudar a la gent en el procés de curar-se, tot i que és el pacient i el seu organisme, qui es cura.

Per altre banda hi ha el tema de prevenció, que rarament se’ns passa pel cap quan ens parlen de fisioteràpia. La nostra idea, i la d’aquest blog, és la de proporcionar eines de prevenció a tothom que vulgui, ja sigui llegint de tan en tan aquest espai, enviant-nos correus amb dubtes i/o preguntes que nosaltres mateixos respondrem, o seguint-nos via twitter o facebook.

Creiem que la prevenció ha de ser la base de la Fisioteràpia del segle XXI, i el millor mètode de prevenció és educar a la gent i informar en tot allò que puguem.

Sempre “val més prevenir que curar”.

3pFisios

QUI SOM?

Som tres Fisioterapeutes que volem donar a conèixer la importància de la Fisioteràpia al món, així com treure dubtes a la gent sobre preguntes que tinguin, aportar nous coneixements als esportistes i acabar amb alguns mites en l'esport.