UNA LESIÓ, UNA BONA ACTUACIÓ

En aquesta nova publicació, donarem alguns consells de com actuar en primera instància davant d’una lesió. Actuar amb rapidesa i de manera correcta, és molt important i tindrà una gran influència en el desenvolupament posterior de la lesió.

Ens centrarem sobretot en l’àmbit esportiu i definirem en que consisteix cada mesura que apliquem per tal de disminuir els efectes de la lesió produïda.

Una de les actuacions més populars i estandaritzades en el món de l’esport és el mètode RICE. Es tracta d’un protocol d‘intervenció primària per tal de minimitzar de manera precoç les conseqüències de la lesió. S’ha de tenir en compte però, que cada lesió i persona és diferent i tot i que es tracti d’un protocol a seguir, s’haurà d’adaptar en cada cas.

Rest: Repòs del segment lesionat. Interrupció de la pràctica esportiva en el moment de la lesió i no activitat durant les properes 24-48h.

Ice: Aplicació de gel. A través de l’aplicació de fred volem aconseguir sobretot un efecte analgèsic. El fred provoca aquest efecte disminuint la conducció del dolor de les fibres nervioses reduint-ne la seva percepció. A més el gel ens provoca una vasoconstricció a nivell vascular, la qual ens ajuda a controlar l’hemorràgia i l’edema. La crioteràpia també ens regula el to muscular, reduint l’espasme muscular que obtenim com a resposta a la lesió.

Compresion: Segurament és una de les mesures més efectives en quan a controlar els primers efectes inflamatoris d’una lesió. Simplement es tracta de reduir de manera mecànica, l’espai que ocuparia l’acumulació de líquid, ja sigui per culpa de l’hemorràgia o de l’edema.

Elevation: Elevació del segment afectat. La zona lesionada ha de quedar més elevada en relació al cor, per tal d’afavorir el drenatge venós. Així per acció de la gravetat afavorirem que la sang i altres líquids retornin al sistema circulatori central.

Un altre protocol d’actuació força popular és l’anomenat SALTAPS, les seves sigles signifiquen: Stop, Ask, Look, Touch, Active movement, Passive movement, Satand up. Tot i que és més de sentit comú serveix per decidir si l’esportista pot continuar o no amb la seva activitat i per començar a determinar la gravetat de la lesió encara que no forma part d’un tractament.

Com ja hem dit cada cas requereix la seva atenció específica, però RICE seria un procés a seguir bastant vàlid sobretot en lesions musculars, lligamentoses, contusions...

En el cas de fractures desplaçades o obertes, de luxacions, de pèrdua de consciència o d’altres lesions de certa gravetat demanar l’atenció immediata d’un personal sanitari.

Errors més freqüents

•  Sobreús del gel: En el moment de la lesió creiem adequat l’aplicació de fred per reduir el dolor i intentar controlar l’hemorràgia com ja hem dit. Posteriorment a mode de tractament, en esportistes d’elit s’acostuma a aplicar     gel de manera contínua per poder mobilitzar la zona precoçment sense dolor i així disminuir el temps de recuperació de la lesió. Per altre banda la majoria de persones no hauríem de fer un ús excessiu del gel. A nivell cutani podem produir cremades, disminuir la sensibilitat dels receptors a llarg termini i el que és més important, reduïm i enlentim l’activitat del sistema immunològic i reparador. A causa d’aquest últim efecte sovint podem alterar la qualitat del procés de cicatrització. És més, dies posteriors a la lesió es recomana l’aplicació de calor, per tal de vascularitzar la zona i activar els processos de remodelació.

•   Prendre antiinflamatoris: Tot i que sembli mentida de tant normal i interioritzat com ho tenim, prendre antiinflamatoris ens pot ser contraproduent davant de lesions musculo-esqueletiques. Passa una mica el mateix com en el cas del gel. Quan es produeix una inflamació s’alliberen substancies que desperten les cèl·lules reparadores, per tan prendre antiinflamatoris serà contraproduent. Perquè hi hagi una bona recuperació necessitem primer de tot que hi hagi una inflamació i a partir d’aquí, que aquest sistema actuí per cicatritzar i reparar. A través del mètode RICE el que busquem és frenar l’hemorràgia i l’edema. També busquem controlar la inflamació però en cap cas evitar-la.

• Immobilitzar la zona completament: Tenim entès que el descans és la base de la recuperació. En lesions del sistema musculo-esquelètic no hi ha cap raonament més erroni. Si que és cert que en les 24-48h post-lesió s’ha d’evitar tornar a irritar l’estructura lesionada per no empitjorar la lesió, però a partir d’aquí, el moviment és la millor teràpia.  El cos reacciona als estímuls que li donem. Si estem quiets el nostre cos s’acostuma a això i alhora de retornar a l’activitat ens serà més costós. En canvi si des de un bon principi li comencem a donar estímuls actius controlats (sense dolor) la recuperació serà més efectiva i de qualitat.

      *El fet de moure, no estaria prescrit en fractures, ja que cal mantenir una posició fixa per tal de que l’os soldi correctament. Això no vol dir que la resta no pugui  fer d’altres treballs. En aquests casos fins i tot es recomana contraccions isomètriques ( sense moviment) de la musculatura que també està enguixada, per tal de reduir l’atrofia.

•  Tornar a la competició abans d’hora: S’ha de tornar sempre a la competició en les condicions òptimes. Quan desapareixen els símptomes (dolor, inflamació, rigidesa...) no significa que la lesió s’hagi curat. Ens cal reentrenar el segment lesionat de manera progressiva per tal de que recuperi les seves capacitats físiques òptimes (força muscular, rang articular, coordinació/reactivitat) i pugui tolerar tot tipus d’esforç sense dolor. Aquesta fase és molt important per evitar recaigudes. Comptar amb un readaptador físic o amb un terapeuta especialitzat, és important perquè ens assessori en aquesta fase.

La base d’una bona recuperació després d’una lesió es una intervenció precoç i adequada en el moment de produir-se, per això es molt important saber com actuar, que cal fer i que cal evitar.